Com reclamar la plusvàlua municipal si he venut un immoble amb pèrdues

  • El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional el cobrament de plusvàlua en immobles que hagin perdut valor (en terreny) en el moment de la venda
  • La sentència no és ferma en tot el territori nacional però alguns assessors fiscals conviden a reclamar amb el rerefons de la sentència de l’Alt Tribunal
  • Només surt a compte si es van a reclamar més de 2.000 euros

Taxacions

La sentència del Tribunal Constitucional (TC) que anul·la les plusvàlues cobrades a Guipúscoa per la venda d’un immoble que havia perdut valor respecte al moment de la compra del mateix -cosa habitual després de la crisi econòmica- obre la porta a reclamacions a tot Espanya.

No és la primera vegada que un tribunal va dictar una sentència que reconeix la incongruència de pagar plusvàlues quan no s’obté un guany, sinó una pèrdua, però l’Alt Tribunal ve a reforçar aquest criteri.

El TC ha declarat inconstitucionals diversos articles de la norma foral sobre l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (conegut com “plusvàlua municipal” perquè la cobren els ajuntaments). La norma obliga a tributar per aquest impost tot i que el venedor incorri en pèrdues al vendre l’immoble, el que va contra el principi de capacitat econòmica.

Us expliquem aquí com pot reclamar qui s’animi a fer-ho, tot i que en puritat no és automàtic que la sentència sigui d’aplicació en tot el territori, i l’Alt Tribunal té pendents altres recursos similars.

Qui pot reclamar?
Aquells que hagin venut un immoble a pèrdues en els últims exercicis no prescrits. També qui hagi pagat la plusvàlua en béns heretats i donats en els quals es donin aquestes mateixes circumstàncies, segons la interpretació de Ricardo Perpinyà, secretari general de l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals i Gestors Tributaris (Asefiget). Aquest canvi també afecta els que van perdre un immoble -no el seu primer habitatge, que està exempta- per no poder pagar la seva hipoteca, però van haver d’abonar la plusvàlua.

Com es reclama?
– Primer s’ha de pagar l’impost a l’ajuntament (en cas de no haver-ho fet encara), encara que després es pretengui reclamar.

– Presentar un escrit sol·licitant un escrit de rectificació davant el consistori.

– Una vegada que l’ajuntament hagi respost negativament, presentar un recurs de reposició abans de trenta dies. El recurs de reposició és voluntari. Si no, estàs obligat a interposar reclamació econòmic administrativa davant el Tribunal Econòmic administratiu competent. Només quan aquest diu que no, o no diu res en un any, s’obre la via judicial.

– A més, si el recurs de reposició és desestimat, s’obre la via judicial i un conflicte contenciós-administratiu que en funció de la quantia obliga a contractar un advocat i un procurador. També s’haurà de comptar amb els serveis d’un pèrit per demostrar que el preu de l’immoble s’ha reduït.

El cost d’aquest servei porta als despatxos d’advocats a aconsellar que només s’iniciïn procediments de reclamació quan les quantitats que s’aspira a recuperar superin els 2.000 euros.

– En principi, el Tribunal Superior de Justícia corresponent s’ha de pronunciar d’acord amb la sentència del Constitucional i l’ajuntament haurà de pagar l’impost cobrat indegudament al costat de interessos de demora.

El termini d’aquests processos sol ser d’un any o any i mig.

És millor reclamar ja o esperar?
Segons Asefiget és millor reclamar ja. L’Alt Tribunal ha de pronunciar pròximament sobre altres recursos en els quals podria establir majors límits temporals o de les quantitats reclamades que en aquesta primera sentència, el que aniria en contra dels interessos del contribuent.

A què m’arrisco si perdo el judici?
Si es perd la raó, s’ha de pagar igualment a l’advocat, al procurador i al taxador, llevat que s’hagi pactat un honorari a percentatge. No sembla probable que el demandant pogués ser condemnat a pagar les costes del judici, al no intervenir temeritat i mala fe del contribuent, en existir la sentència del Constitucional, segons els despatxos consultats.

Com es calcula la plusvàlua?
Encara que en teoria l’impost grava la revaloració d’immobles, la seva fórmula de càlcul fa que s’exigeixi el pagament fins i tot quan es registren pèrdues. La quota es calcula automàticament en el moment de la transmissió del bé en funció del valor marcat per l’Impost de Béns Immobles (IBI) i és un percentatge que depèn dels anys que hagin transcorregut des de l’adquisició, no del seu preu. Per tant sempre surt a pagar.

Canviarà la llei?
El Tribunal Constitucional ha dit que el legislador ha de modificar l’actual norma, de manera que és previsible que es prepari una adaptació de l’impost, que es troba dins de la llei d’Hisendes Locals.

Segons el portaveu de Ciutadans en la Comissió d’Hisenda, el diputat Francesc de la Torre, el Constitucional “obliga el Govern a moure fitxa abans que arribi la inevitable sentència per a tot el territori”.

Com afectarà als ajuntaments?
La recaptació global anual de l’impost està per sobre dels 2.000 milions, però en alguns casos sí està correctament cobrat, amb la qual cosa no afectarà tot el ingrés.

En tot cas, segons el diputat Francisco de la Torre dels consistoris estaran obligats a establir un mecanisme de devolució ordenada. “No crec que sigui catastròfic, però sí rellevant” en termes de recaptació, assegura.

Quines altres sentències es coneixen més de la del Constitucional?
El despatx Legálitas ressenya dos casos anteriors al recentment fallat pel constitucional:

Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 805/2013 de 18 de juliol que va assenyalar que “l’impost grava, segons l’article 104 de la Llei d’Hisendes Locals, l’increment de valor que experimentin els terrenys, i es posi de manifest a conseqüència de la transmissió de la propietat “. I conclou que “l’absència objectiva d’increment de valor donarà lloc a la no subjecció a l’impost”.

Més recents són altres dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó de dates 10 i 28 de juny de 2016, a la seu de Valladolid. En elles s’ha establert també que no hi ha increment del valor del terreny necessari perquè es produeixi el fet imposable de l’IIVTNU (plusvàlua), ja que a la vista de les proves aportades pels interessats, “no es justifica que se sotmeti a tributació un increment que és inexistent “.

Vist a: eldiario.es

Notícies relacionades:

Anuncis